Quiero que seas un títere en mis manos. Que tu maldita vida cuelgue de los jirones de tu alma y obedezca a cada tirón de mis dientes. Que no seas más que un bufón, quien, viendo desteñido su tétrico traje, vea caer el telón de su fracaso. Que tu guión a mis oídos es ridículo. Empezaste por el final, anticipando la muerte del héroe, pero eres tu quien se hunde... Blasfemo patán. Cavaste mi tumba y ahora es tu nombre el que adorna la lápida.
Uuuh, que mal rollito... A prori pareixia un esclau, però ha acabat molt mal!
ResponderEliminarJajaja! Quan el vaig escriure, aket estiu, no el vaig publicar pk em pareixia massa heavy per penjar-lo... però rellegint-lo em pareixia massa bo por no fer-ho!
ResponderEliminarNo t'asustis... no és una amenaça... simplement és una advertència! xDD
Hala! a saco! com toca amb determinades persones... i conicidisc amb això de massa bo per a no fer-ho, jejejeje. I m'agrada molt el nou aspecte del blog. Un besot, xata
ResponderEliminarAiiiiii! Moltes grasis! Ja li feia falta algún canvi...
ResponderEliminarSaps que no som una versona vengativa, però hi ha gent a sa que no puc evitar fuardar-li rencor. A més, tots dos sabem que ses coses cauen pes seu propi pes...
Un bes gegant!