domingo, 22 de noviembre de 2009

Sí II

Feien una cervesa. N'Aleix somreia mentres l'escoltava parlar.

- T'has enamorat.

Alma somreia inocentment, tanmateix no sabia què havia de contestar davant tal afirmació. No podía respondre-li, excepte, evidentment, si li donava sa raó. I no ho volia fer.

Després de tants disgustos no s'atrevia a donar un sol pas endavant. Havia conegut mentides i besos fingits. Sabia què era compartir un llit durant mesos i anys, per acabar adonant-se de que no coneixia a sa persona amb qui pensava que compartia un somni.

Una pregunta li colpejava es cervell. ¿Havia valgut la pena? És més, ¿valdria la pena aquesta vegada?

I si...?

5 comentarios:

  1. Qui sap... El cas és que mai es sabrà si val la pena una cosa si no es prova.

    ResponderEliminar
  2. Hi havia una serie de manga, sa de Utena Tenjo, que sempre sortien dos ombres que deies... Qui sap? Qui sap?

    I sí, sempre s'hauria de poder provar. I poder donar-li a RESET as cor si ses coses surten mal...

    ResponderEliminar
  3. Com el botó de 'pause' de la vida, o com el de tornar a començar des de la partida guardada... però açò, per a bo o per a mal, és el món real u.u

    ResponderEliminar
  4. Si... i quin remei mus queda? Viure i prou... (que és molt fàcil de dir)

    I tornam a lu de sempre. Sempre per què?


    ... I perquè cony no?

    ResponderEliminar
  5. Si trobes aquest botonet m'ho diràs, que hi ha dies que no vendria mica mal...
    Però de moment, com que no he sentit ningú que parlàs de sa seua existència, mus conformarem en viure, simplement viure, i prou.

    A més... un des motius pes que buscam aquest botonet és pk mus trobam sense respostes davant des perquès que se mus plantejen, i és lu que mus va demanar un moment de pausa, una tregua... a mode de tirita pes cor.

    Però tots aquestos perquès es poden solucionar amb un simple...

    Per què no?

    ResponderEliminar