No t'ha passat mai que vols dir una cosa, que saps que basta amb dir-la perquè tot vagi molt millor, i que se't quedi embossada en algún lloc entre es cervell i sa boca, i mai acaba de sortir?
Tenir es canvi a només una passa i no ser capaç de donar-la?
No t'ha passat mai tenir a sa pell de sa persona que t'estimes massa a prop com per a tocar-la?
"Un soplo de viento, por favor, que alborote mi cabello que roce a la par que tus manos mi espalda casi desnuda. "
Trompe-l'œil: El revers d'una pintura
Hace 3 días
M'encanta com...
ResponderEliminarfa mal i tot de pensar que la tens tan a prop...
ResponderEliminarmassa mal... per tornar a pensar i no pots evitar-ho... llums roges, semàfor de jutjats.. frenada en sec... i ja se sap
besets wpa!
Ari
Ei! Grasis per passar per aquí...
ResponderEliminarI sí, tens raó... I els dos a terra.
Un bes!
Per cert, m'has de passar s'enllaç de sa revista aquella que em digueres... ;)