domingo, 8 de noviembre de 2009

Tu, que no ets ningú.

Esperant peus de llibertat,
fer una volta sense saber on es va,
sense voler saber-ho.

Esperant
la possibilitat de perdre's,
esperant es kaos.

Esperant es revolotejar
des teu alè prop de sa meua orella,
esperant una pell sincera.

Esperant, sempre esperant que avui sigui diferent.

Esperant que no siguis igual,
ni paregut a cap altre.


Esperant-te.

4 comentarios: