Sí III

No era cap secret. Rebosava alegria i impaciència a parts iguals per cada porus de sa seua pell.
Però n'Alma estava inquieta. No era falta de valor, només esperava es moment oportú.
Vísteme despacio, que tengo prisa, li recordava es seu amic, intentant evitar que es precipitàs, però això només li feia imaginar-se ses seues mans desvestint-la. Això sí, lentament. No s'havia de tenir pressa...