Granada. Finals d'abril de 2009
Per molts records, alguns dolents, altres més, però allò més important: grans moments, màgia, riure, plors, sinceritat, converses massa compromeses, apostes, alcohol, pipa d'aigua, una cova increïblement acollidora, gent hospitalaria, un ataque de ''acoso y derribo'', una tornada a Freila molt emotiva, una nit sencera parlant de sexe sense ''tapujos'' i finalment, epitafios de tota classe per tothom. I com cabia esperar, a na Sofia, sa boca la perd (mai més ben dit... u.u) i se n'endú sa tallada més grossa en quant a epitafios: Va a haber más de una flor mojada i Los que sabian que te gustaba chupar pollas no te olvidan. En fi, vaig fer una promesa i havia de cumplir-la. Aquí lo teneis, regocijaros de vuestro éxito... Sa cosa és que n'Alan ha perdut s'aposta i en Jesus es va sentir violentat per gran part de sa conversa, així que... El que haha el último, haha mejor!
Us estim massa... xD
Jajajajaja! m'encanta això de "va a haber más de una flor mojada!" I hi ha viatges que són viatges més enllà del desplaçament física a altre lloc. Aquests són els millors.
ResponderEliminarTens tota sa raó del món! A més, naltrus tenguerem uns desplaçaments més bé poc físics, arrel de sa pipa d'aigua... xD
ResponderEliminarPerò he entés lu que volies dir... i Granda, en aquest aspecte va ser un gran gran viatge!
Un bes, cari!
Que genials les parides amb els amics... :D
ResponderEliminarjajajaja! correcto!
ResponderEliminarGransdíssims tots ells!
Tenies raó, sí que m'ha agradat s'entrada =D
ResponderEliminarDuuc un puta dia de merda, no vull ser-hi aqui i s'examen de demà pinta molt malament. Respecte as viatge dir que inclús tenguent en conte tot allò que mos va passar fou sa puta ostia, i en això hi va jugar un paper molt important que fossim es que forem, tot i que vaig trobar a faltar a dos persones. Això sí, a una la narem a vore. Aprofita lo que et queda per s'illa, ja m'han cridat en Santi i na Carla per fer un soparet (Déu meu, estam sol·licitats!!!)
Ai, Jesuuuuuuuuuuuus!
ResponderEliminarLu que mus queda per patir... xD Però mira, si hem sobreviscut a lu de Granada (es churros aquells...), sobreviurem a aquet hivern a València City... A més, amb genteta com en Santi, ses meues loques de classe, es Mercadillos Medievals, i demés...
En fi, ànim i diumenge mus veim!!