Es va acostar i em va besar.

I qui li hauria dit que no, amb s'aigua mossegant-me es mugrons i es baixventre que feia dies - incontables- que l'enyorava.




Em va voler.

I qui li hauria dit que no, amb sa Lluna excitada només d'intuïr-mos, reflectant-se, coqueta, prop de sa platja. I Venus, llasciva, brillant entre es núvols, recordant-me sa meua natura tan... volàtil.



Se'm va oferir.

I qui s'hi hauria negat. Amb s'arena relliscant-me entre es dits des peus i sa pell humida, sensible, receptiva a cada granet d'arena, a cada carícia.



I en atracar-se i besar-me, no vaig ser qui per dir no.