Dóna'm un rajet d'aigua
i reviscolaré.
.
Dóna-me'n tres gotetes
i sa llengua em tornarà humida
i es ulls vius.
.
Posa'm un got d'aigua
i nadaré,
i t'hi faré capbussons
i t'hi faré capbussons
fins fer-la vessar tota.
.
Dóna'm una bassa,
un safareig,
i t'hi faré piruetes,
per conseguir caramel·lets
de sa teua boca.
.
Dóna-me'n una font, un brull,
un naixement d'entre ses roques.
.
Dóna-me'n un raig,
i la faré regalimar damunt sa pell,
faré que em llepi ses ferides,
que em cusi ses robes,
que em dongui un nom nou,
que em deixi fer-me,
que em dongui naixement
a aquest instant.
.
Dóna'm una piscina, i una presa,
dóna'm una botella,
o tres gotetes.
Dóna-me-la en xeringa,
dosificada.
.
No em donis la Mar,
no m'amollis davora un riu,
no m'atraquis a s'oceà...
.
Perquè per cames tenc cua,
i un poquet de llibertat,
bastaria,
reviscoliaria aquest desig,
aquest instint,
i fugiria lluny,
dins la mar, entre somnis.
.
.
.
Imatges: Bill Viola
Has escrit tu el poema? Tens mà, està francament bé! :)
ResponderEliminarEi, moltes gràcies! Un dia de platja després de casi un any de sequera fa miracles!
ResponderEliminarUn bes!
Jejeje ja et diguí quan el penjares a l'altre blog que em va agradar molt, i et vaig parlar de l'aigua fresca que corre en alguns indrets dels meus boscos i muntanyes: encara t'espera, quan tornes a veure si et porte a asilvestrar-te una estoneta! ;)
ResponderEliminarFigura't si en tenc ganes de que m'hi dugues, encara que ja saps es risc que hi ha. Igual mai més voldré tornar a València Capital City. xD
ResponderEliminarGràcies per sa xerradeta d'ahir... si et donc massa sa vara queixa't ;P
Una abraçada gegant!