domingo, 14 de junio de 2009

En un dia com avui.


Avui no vull tanta força, tanta decisió. Voldria que fóssis dubtós, tendre, innocent. Voldria molta delicadesa.
No et preocupis, jo puc ensenyarte. És molt senzill, acompanya'm.

T'has de recostar aquí, davora jo. Poc a poc. Mira'm fixament, interrogant-me pel que està passant. Jo posaré una mà suaument sobre es teu front, per donar-te seguretat, i molt lentament la deixaré caure, acarician-te suaument sa cara.
Aproparàs es teus llavis as meus, però just abans de que arribin a tocar-se, t'aturaràs. No ha de ser un dubte. Vull veure't, en aquest moment, un desig irrefrenable, pausat només per alguns segons per poder sentir com creix, com ens invaeix sobtadament, tot provocat pes meu alè acaronan-te es llavis.

En aquest moment et besaré. Primer molt suaument. Poc a poc augmentarà sa intensitat de cada bes, i sa profunditat, fins que no es sàpiga on acaba una boca i on en comença una altra.


A partir d'aquí ja saps com van ses coses...


2 comentarios:

  1. a partir d'aquí, ses coses rodolen costera avall cap a un deliri deliciós, com vi que regalima des d'eixos llavis d'alè daurat, pel coll i pel pit, per a ser encalçat en el seu recorregut fulgurant per eixos mateixos llavis... no?

    un bes delicat i suau, que aguaita intensitat amb desig.

    ResponderEliminar
  2. simplement, sí.

    Grasis per passar per aquí. Un bes gegant!

    ResponderEliminar