En terra de Ningú.

Et deman que siguis es meu santuari.

Posa'm veletes per fer-me poderosa, alimenta'm de vi, de fruites dolces i de mel.

Fes-me un ritual, ofereix-te i uneix-te a jo, i deixa'm ser, en tu, una presència real en aquesta terra de ningú.

Guarda renclins de cabell daurat i llàgrimes de fènix en fines botelletes lluminoses, i fes d'elles es meus amulets. penja-te'ls des coll i mai t'abandonaré.

No em deixis caure, n'estic farta de falços seguidors, de pregàries d'ajuda i de recolzament que mai van acompanyades d'una oració, de bones paraules, i menys, de bones intencions.

I després, en faltar des meu favor, reclamen i alçen ses seues queixes, per ses que mai els hi falta veu.

Sigues, breument i en un instant, sa meua vida i es meu cos, perquè així, fugaçment, visqui lliure.