Observé largamente los restos de ceniza de mi cenicero improvisado en la arena. Blanca, mortecina, como la carne infecunda, cercana a su fecha de caducidad. Tras la muerte de Michael Jackson -pensé- el mundo parece haberse trastocado. Tal vez era yo la que se encontraba fuera de lugar, la que no está en sus cabales. De toda manera, no me apetecía hablar. Sentía el aire del mar revolverme el pelo, y por un instante una sonrisa escurridiza me cambió la cara. Sí, aún me acuerdo de ti. Sí, aún conservo tus cenizas. Sí, aún sonrío.
¿Qué haré cuando la brisa se convierta en viento y se lleve la ceniza con él? ¿Qué haré cuándo ya no haya muerte que esperar, cuando ya no haya vientre yermo ni corazón blanco hielo? ¿Qué haré cuando no me queden ni tan sólo cenizas? - A veces me asaltan dudas demasiado estúpidas.
Realmente sólo hay una cosa que me preocupa. Valencia huele fatal en verano. Y creo firmemente que es cierto.
Sonreiré, cuando la ceniza se vuele, sonreiré.
Trompe-l'œil: El revers d'una pintura
Hace 4 días
m'agrada com escrius, s'hi observa una ment pensant i poc conformista darrera aquests mots, sí sí.
ResponderEliminarPerò crítiques a part, mai he estat gaire bon crític literari. A jo també m'agradaria saber qui ets, certament.
Què fas, estudies belles arts a València?
tens raó, valència fa pudor en estiu...
ResponderEliminarHm! sempre m'agrada romandre somriguent a la brisa marina. Sobre tot de vesprada en estiu. Em dona calma, serenitat, em treu un somriure búdic. Saps, en eixos moments m'agradaria romandre allí, com unes cendres arrossegades per la brisa o unes escletxes de gel en un remolí intemporal, una brisa que, bufant, no es moguera del lloc, com un estrany bucle. Sentiments estúpids, potser? A mi m'agrada València en estiu... però com t'agafe una ponentà prop d'una claveguera... BUF!
ResponderEliminarSes crítiques, sempre que siguen constructives s'aprecien, Barretinaire! Estic a Valècia estudiant, sí, però història de l'art. Tot i que belles Arts m'agradaria fer-la més endavant... En fi, ja tendrem ocasió de veure-mus ses cares!
ResponderEliminarI Faune, tu sempre tan poètic i tan eloqüent. La Mar és sempre llibertat, és sempre volar, és sempre blau i blanc, i pau. M'hi faria sa vida. Un bes!
Grasis per passar!
La brisa vora mar, quina delícia... :)
ResponderEliminarI la pudor, com diu Faune, si t'agafa una ponentà prop d'una claveguera... Però vamos, que no és que tota la ciutat faça olor ni molt menys... ;)
Salut!
Jo futur matemátic, si si ja se que de vegades sorpren pero primer he d'aprovar ses llengües a septembre i fer selectivitat, sempre he pensar que ser sendra no estaria malament viatjan allà on em porti la brisa o la mar un poquet de mi per aquí un poquet de mi per allà.
ResponderEliminarJo també m'agradaria sa idea de posar cares a aquests relats
ResponderEliminarI qui ha dit que aquestos relats no tenen cares? :P De tota manera sí que és cert que molts mus presentam aquí baix pseudònims però... això ho fa tot molt més intrigant? D'aquesta manera, tal vegada demà sa mateixa brisa mus acaronarà ses cares i no podrem sebre-ho! M'encanta!
ResponderEliminarI Toni, jo no dic que tota valència faci pudor, però si és cert que hi ha certes zones que com no són de tant d'interés per es regidors i s'alcaldessa i has d'anar amb compte perque ses paneres no se't pugin per ses cames...
En fi, politiqueos a banda, m'alegra es bon rotllo que s'està creant per aquí. Tantes opinions i idees...
1kiss!!