sábado, 20 de junio de 2009

19 de juny

Em trobava mal, estava mig endormiscada, intentant mantenir al menys un ull obert i entendre què em deies. I tots es meus intents acabaven en un fracàs estrepitós, ja que acabava cedint a sa son i a sa malaltia i m'adormia, a mitja frase teua. I entre son i vigilia et sentia a dir "m'agrada sa careta que poses quan dorms". No et sabia mal que no pogués escoltar-te, ho entenies... i em conseties.

I saber-te allí, davora jo, mentre no podia evitar dormir, em dónava una sensació de seguretat que feia que somrigués.

No hay comentarios:

Publicar un comentario