lunes, 24 de agosto de 2009

El mar se elevaba hasta la línea del horizonte como
un muro compacto de jade y lapislázuli.

Aldous Huxley, La Isla.


Mi imaginación se negó a pintar su
angustia, y el cuadro quedó sin acabar.

Washington Irving, Cuentos de la Alhambra.



Sus ojos eran del color de la arena. jamás se había visto tamaño mar de tristeza en unos ojos tan bellos.

Solía acercarse a la orilla en las noches de luna llena y se recostaba sobre una immensa roca, sobre la que se abatían las olas con furia. Se dejaba salpicar el cuerpo, y su pelo colgaba lánguido hasta su cintura. Le gustaba sentir como el agua impregnaba en todo su cuerpo ese olor a algas y sal.

Y lloraba, lloraba el olvido. Lloraba lágrimas que se perdían en el azul infinito del mar. Vertía tristeza. Esa angustia que inundaba su corazón y se perdía dónde la línea del horizonte no se distingue entre mar y cielo.

4 comentarios:

  1. ey! perla finaa!!

    Aiss! m'agrada so much el teu nou blog, ja fa algun temps que el tens pero jo ja feia temps que estava desconectada del mon bloggero aquest...em va i em ve ja saps com soc!

    En fi! espere que no s'et faça molt dur la feina que et queda!

    Recorda el planing que ja tenim eh! Vi, Caximba i xarreta!

    bsets!!!

    ResponderEliminar
  2. Anna!

    Quant t'havia enyorat x aki! I ja saps que som de paraula... encara més si es tracto inclueix vi, caximba i hores de xerrar! xD

    Esper veure't de ves en quant per aki! (K)


    1kiss

    ResponderEliminar
  3. Hem parlat fa poc de les ones de la mar, no? un besot de mar, amb regust de posidònia.

    ResponderEliminar
  4. Aix, carinyu...
    La mar em brollava abans del cor omplint tot això... i ara pareix que s'ha estancat. Fa massa que no escric u.u
    Tal vegada de tant viure'l, com aquestos quatre dies, no he tengut temps per passar x aquí! :)
    Un bes gegant!

    ResponderEliminar