martes, 30 de junio de 2009

30 de juny, La Malvarrosa

Observé largamente los restos de ceniza de mi cenicero improvisado en la arena. Blanca, mortecina, como la carne infecunda, cercana a su fecha de caducidad. Tras la muerte de Michael Jackson -pensé- el mundo parece haberse trastocado. Tal vez era yo la que se encontraba fuera de lugar, la que no está en sus cabales. De toda manera, no me apetecía hablar. Sentía el aire del mar revolverme el pelo, y por un instante una sonrisa escurridiza me cambió la cara. Sí, aún me acuerdo de ti. Sí, aún conservo tus cenizas. Sí, aún sonrío.

¿Qué haré cuando la brisa se convierta en viento y se lleve la ceniza con él? ¿Qué haré cuándo ya no haya muerte que esperar, cuando ya no haya vientre yermo ni corazón blanco hielo? ¿Qué haré cuando no me queden ni tan sólo cenizas? - A veces me asaltan dudas demasiado estúpidas.

Realmente sólo hay una cosa que me preocupa. Valencia huele fatal en verano. Y creo firmemente que es cierto.






Sonreiré, cuando la ceniza se vuele, sonreiré.

sábado, 27 de junio de 2009

Això és una declaració d'intencions...

Avui de nit et somiaré.

T'imaginaré tentant-me primer, perque es desig supuri a través de sa meua pell, que només desitjarà sa teua boca. I seguit, mus perdrem s'un amb s'altre, traspassant sa frontera des noms, per ser només dos èssers que busquen refugi, que busquen calor. No s'haurà de saber on acaba una pell i on en comença una altra. Tot mans, i pell, i boca, i dits, ungles i dents. No farà falta que em diguis que m'estimes, tanmateix no et creuria. Només foc. Fum i cendres després.
T'imaginaré decidit, menjat-me amb sa mirada mentres em deixes fer... I faré tot allò que sigui necessari per fer-te embogir, i confessar-me, quasi en un sospir, que m'has somiat tant com jo a tu.

Avui de nit et somiaré, et desitjaré, confiant en que això ho sabràs algún dia.

miércoles, 24 de junio de 2009

¡Olé, olé y olé!

Tres hurras para wikipedia!

Avui, "estudiant" per s'examen de demà (de Teoria i funció de l'art) i pululant per Wikipèdia en busca d'un parell de dates biogràfiques de John Berger he pogut contemplar i admirar s'eloquència d'alguns articles d'aquesta enciclopèdia virtual:

"A los 16 años se escapó del St. Edward’s School de Oxford decidido a estudiar arte “y ver mujeres desnudas”."



Me encanta!



Sa guinda ja és que després diu:

"Obtuvo una beca para estudiar en la «Central School of Art» de Londres, aunque pocos años después se enrolaría en el ejército británico"



Només puc dir: Olé, olé i olé!

sábado, 20 de junio de 2009

II

- ¿Empiezas a odiar a los hombres, querida?

- No. Simplemente pienso que sólo 3 de cada 100 son tolerables.

19 de juny

Em trobava mal, estava mig endormiscada, intentant mantenir al menys un ull obert i entendre què em deies. I tots es meus intents acabaven en un fracàs estrepitós, ja que acabava cedint a sa son i a sa malaltia i m'adormia, a mitja frase teua. I entre son i vigilia et sentia a dir "m'agrada sa careta que poses quan dorms". No et sabia mal que no pogués escoltar-te, ho entenies... i em conseties.

I saber-te allí, davora jo, mentre no podia evitar dormir, em dónava una sensació de seguretat que feia que somrigués.

domingo, 14 de junio de 2009

Bendita inocencia...


En un dia com avui.


Avui no vull tanta força, tanta decisió. Voldria que fóssis dubtós, tendre, innocent. Voldria molta delicadesa.
No et preocupis, jo puc ensenyarte. És molt senzill, acompanya'm.

T'has de recostar aquí, davora jo. Poc a poc. Mira'm fixament, interrogant-me pel que està passant. Jo posaré una mà suaument sobre es teu front, per donar-te seguretat, i molt lentament la deixaré caure, acarician-te suaument sa cara.
Aproparàs es teus llavis as meus, però just abans de que arribin a tocar-se, t'aturaràs. No ha de ser un dubte. Vull veure't, en aquest moment, un desig irrefrenable, pausat només per alguns segons per poder sentir com creix, com ens invaeix sobtadament, tot provocat pes meu alè acaronan-te es llavis.

En aquest moment et besaré. Primer molt suaument. Poc a poc augmentarà sa intensitat de cada bes, i sa profunditat, fins que no es sàpiga on acaba una boca i on en comença una altra.


A partir d'aquí ja saps com van ses coses...


sábado, 13 de junio de 2009

I

- Te buscaré más allá de las estrellas.

- ¿Tanto me amas?

- Es donde debes estar.

.