- Estàs bé?
- Sí.
- Sí?
- No. Però bé.
- Ja... És Saturn.
- Em dóna igual. Quan fa que Saturn està? Quan fa que em diguéres que em protegís amb pedres negres? Quant fa que elll vengué, se n'anà, i en vengueren tants altres? I ara que ha ferit, qui em curarà, carregada d'ònix i hematites, amb es cor forrat de marbre negre, sagnant, bombejant amb esforç, amb sa vida d'altres que se li escapa per ses venes?
Wisky.
- Em dóna igual.
Trompe-l'œil: El revers d'una pintura
Hace 2 semanas
bona transcripció literaria d'una conversa extranya...(no extranya pel tema, extranya pel moment...ja m'entens..)
ResponderEliminarjeje, si, ses coses es fan més extranyes quant més es viuen... i quant més intensament es viuen. En fi, coses!
ResponderEliminarMUAK!