- Estàs bé?
- Sí.
- Sí?
- No. Però bé.
- Ja... És Saturn.
- Em dóna igual. Quan fa que Saturn està? Quan fa que em diguéres que em protegís amb pedres negres? Quant fa que elll vengué, se n'anà, i en vengueren tants altres? I ara que ha ferit, qui em curarà, carregada d'ònix i hematites, amb es cor forrat de marbre negre, sagnant, bombejant amb esforç, amb sa vida d'altres que se li escapa per ses venes?

Wisky.

- Em dóna igual.