Si tots es dies fóssin així...

Avui m'han renyat perquè fa massa temps que no escric... Bé, pues t'he de dir una cosa, estava preparant un text que feia temps tenia en ment per penjar-lo aquí quan ha passat tot això.

He anat a classe d'Història de l'Art dels Països Anglosaxons i m'estava morint de son. Alegrement convençuda de que s'hora següent la tenia lliure se m'ha ocorregut mirar s'horari i... Maldición! He vist que tenia Arquitectura Romana i després Història de l'Art Islàmic. Bé - he pensat - em saltaré Romana, aniré a fer un cafè, prepararé sa nova entrada pes blog i després aniré a Islàmic.

En acabar Anglosaxons, he anat a sa cafeteria i m'he trobat amb dos companys de s'assemblea que em deien que, efectivament, tenia una cara de son que no podia amb ella. He anat a sa barra, m'he demanat un cafè sol, me l'he begut d'un glop i he sortit fora per aseure'm davora s'aulari a escriure. En aseure'm, m'he adonat de que havia triat es lloc exacte on queien unes gotetes d'aigua d'un conducte d'aire acondicionat i he hagut de canviar s'emplaçament des meu campament per poder escriure tranquila. He tret unes fulles en blanc, que, evidentment, se m'esvolaven amb s'aire i he hagut de provar dos bolis diferents abans de trobar-ne un que funcionàs.

Quan havia escrit poquet ha arribat en Tomás i s'ha assegut vora jo i hem parlat un ratet sobre ses clases i demés. Jo, convençuda, li deia que m'estava pelant Romana, i que després tenia Islàmic, amb en Daniel Benito (El Grande), asignatura que ell també té. Després ha arribat una altra al·loteta de classe, molt "maja", que ara no record com es diu, i hem parlat de Luis Buñuel, Dalí i Gala (sa seua dona i musa) i sobre ses excentricitats d'aquestos personatges. Com que Buñuel i Gala es duien a matar, que Buñuel, quan estudiava amb Dalí es pensava que aquest era homosexual, que en Dalí despreciava a en Picasso i li feia unes poesies prou... singulars, que era un avidadollars...

En fer-se les 5, mus preparam per pujar a classe d'Islàmic i...

- ¿Qué? ¿Vais a Romana?
- Què dius? Nam a Islàmic!
- No flipes, Romana es ahora, nosotros salimos de Islámico.

Immediatament en Tomás i jo, que haviem impossiblet s'horari, hem pujat corrents a classe per corroborar lu que mus deien i, efectivament, es professor de Romana estava entrant a classe i es d'Islàmic estava apagant s'ordenador per anar-se'n.

Al final mus hem hagut de riure. I na Anna em diu:

- Segueixes volent pelar-te Romana?
- Si...
- Pues au a la cafeteria a fer-mos un cafè.

I a fer cafè hem anat. As poc temps també se mus ha afegit en Tomás.

Seiem fora, entre sa cafeteria i sa biblioteca, parlant un poc de tot, especialment ficant verds a certs inútils des departament d'Història de l'Art que están allà chupant des bote (i xuclant xerrics) per mantenir es seu trono o per conseguir-ne un millor.

I es cénit des nostre kaos ha set quan ha passat Daniel Benito, de camí as seu despatx i se mus ha atracat amb aquest aire d'evidència que el caracteriza, i sonrient, mus diu:

- ¡Pobre Ric!
- ¿Quién?
- Ricardo Costa.
- ¿Qué?
- ¡Claro! Mira, yo le tenía una manía increible, porque era un pijo asqueroso. Pero ahora... ahora me siento identificado con él. Siento compasión (tot això amb un somriure immens i un aire d'evidència increïble).
- ... (perplexes)
- ¡Ay! ¿A quién no le han traicionado? El pobre... No ha hecho nada y se la meten doblada los suyos. Hay que ver. Pobrecito, de verdad qe siento lástima. Fijaos, le odiaba y ahora me identifico con él.

Y no mus queda més remei que riure. Quin gran home! Se n'ha anat i seguiem rient. Hem acabat dedicant es nostre valuosísim temps d'estudiant a ficar verds a tots es polítics i, d'aquí, a parlar de grups de Facebook i de tonteries similars. I hem promés fer-li un club de fans a en Daniel Benito.

Mus hem acabat dispersant (una a teatre, s'altra a casa, i s'altre a fer un altre cafetet) sabent que no haviem fet res de profit en pràcticament tot es dia.

En fi... dies, dies, dies... i al final encara no he escrit res d'interés! Em perdonaràs...