viernes, 23 de octubre de 2009

No existeix es temps, tan sols es record.

Fumava un cigarret i pensava en ell.

Quant de temps havia passat? Un estiu, i un altre, i un altre més. No canviava res. Res més que ella. Abans no fumava. Li havien crecut els pits, però no tant com es desig. S'havia tornat desafiant, li agradava temptar-lo.

Somrigué. Sa primera vegada féu l'amor amb ell. Sa segona, s'alegrava d'haver-se tirat un tio que duia un crucifix daurat penjadet des coll...

5 comentarios: