viernes, 25 de septiembre de 2009

Et trob a faltar.

Sa teua presència as meu dia a dia no pareixia imprescindible, no pareixia necessària, no la intuia tan vital.

I ara no puc fumar sense voler-te buscar dins ses petites volutes de fum que s'aixequen davant des meus ulls. No puc desvestir-me sense pensar que voldria que fóssin ses teues mans ses que descordin aquestos botons. No puc mirar-me en un mirall sense imaginar que m'agafes de ses caderes i em beses as coll.

És extrany. No et conec. No t'he conegut mai. Ni tan sols sé si existeixes... i ja et trob a faltar.

2 comentarios: