Et trob a faltar.
Sa teua presència as meu dia a dia no pareixia imprescindible, no pareixia necessària, no la intuia tan vital.
I ara no puc fumar sense voler-te buscar dins ses petites volutes de fum que s'aixequen davant des meus ulls. No puc desvestir-me sense pensar que voldria que fóssin ses teues mans ses que descordin aquestos botons. No puc mirar-me en un mirall sense imaginar que m'agafes de ses caderes i em beses as coll.
És extrany. No et conec. No t'he conegut mai. Ni tan sols sé si existeixes... i ja et trob a faltar.
El joc de pòquer
Hace 1 semana
Mmmm... interessant, evocador.
ResponderEliminarmua!
^^
ResponderEliminarGrasis! n.n
MuuuUuuuuUaK!