Calfreds...

http://www.youtube.com/watch?v=kLA6-DQbgVs

Passat es temps i es dolor, tot i que es dia a dia no vol regalar-me tots es meus capritxos, tot i partir lluny de casa, per tornar a una terra de ningú, que se m'ha fet familiar malgrat tot,
tot i no ser perfecte...

Puc dir gràcies.

Tornant en bus de Vila, cap a Sa Cala, estava escoltant música i llegint, i en sentir aquesta cançò...

He sentit com se'm posava tot es pèl de punta. Es meus mugrons s'han tornat durs de colp, estrenyent-se conta es sostenidor i he sentit un llamp de calor i de fret que m'ha recorregut s'esquena sencera, que s'arquejava as pas des torrent de sensacions irreconeixibles que em brollaven per ses venes. Feia temps que no sentia aquestes coses, massa temps. Per fi, ses coses senzilles i trivials tornen a ser delicioses. Per fi no necessit d'una ocasió especial o de qualsevol altra excusa per sentir-me immensament feliç, simplement.

He pensat en tu, Jesús, en donar-me compte d'això. T'ho dec. I sa cançò també!

A banda, hi ha una posta de sol que recordaré amb especial carinyo. Sa màgia que té sa mort des dia, vista des d'una platja de Formentera i amb tan bona companyia no té preu. Gràcies també.




** No puc penjar ni es vídeo ni sa cançò perqué han desactivat sa seua inserció tant en goear.com com a youtube.es... En fi...