Sí IV

Havia dedicat tot es dia a aquell moment.
No havia assajat frases convincents davant d'un mirall ni havia preparat es llit per si de cas. S'havia limitat a mirar-se fixament en un mirall, concentrant-se en es seus ulls, per entendre què volien dir-li. En aquell moment havia arribat una certesa. Ara, Alma era conscient de que, tot i que es diga que sa gent no canvia, ella sí havia canviat Havia crescut i, a més, sabia què volia.

Quan es toparen ja era de nit.

Portal, ascensor, riures i, asseguts as balcó, un moment de silenci.

- Saps que hi ha moltes maneres de volar, sense necessitat d'ales?
Va dir ella mirant es seus peus que penjaven sobre es buid per entre es barrots de sa barana.
- Ah si?
- Sí.
- Com per exemple?
- Bé, es pot volar en un globus o en helicòpter.
Ell, endevinant que allò havia de dur-los a algún lloc - o que, al menys, era el que ella pareixia pretendre- la va animar a que continuàs.
- És ben poc original això que em dius.
- Bé, també es pot volar en somnis o... tu no has fumat mai res, no?
Reien però sa tensió des seus cossos creixia i ses mirades s'intensificaven.

Silenci.

Alma es va acostar a ell i, agafant-lo, digué:
- Hi ha una altra manera.

I sense més pretext el va besar. Era sa manera de volar que més li agradava. I, d'ençà, ell comparteix sa mateixa opinió que Alma.