Era un dia, que jo no era ningú, que només volia perdre'm entre es teus braços. I vas fer que aquella nit es cel canviàs de color. Era un dia que ha aturat es temps. Quant val una abraçada? Aquell dia una botella de vi -tal vegda fos això que va fer canviar es cel de color-, altres dies m'ha costat menys, un parell de paraules. I no saps es bé que m'has fet. Et vaig donar a mossegar sa poma, i així vam trobar un petit paradís, propi, íntim, que encara no ha vist ni veurà ningú mai. Diuen que s'amor és cosa de dos... jo me'n riuré d'ells. Es sexe sí pot ser de dos (no necessàriament, tots ho sabem...), s'amor és d'un, d'una mateixa, i de ningú més. Ha quedat pal·lès.
Hi ha dies en que vull abandonar-me as teus braços, i deixar que passi es temps, que es fon entre suor i llàgrimes, i algun gemec, mai massa escandalós.
Hi ha dies en que només voldria enredar-me entre es teu pèl, i olvidar-me de que s'ha mort una cosa en jo, s'ha mort una tristesa, s'ha mort un dolor, ja que només vull que no hagi existit. Voldria olvidar-me de que ha existit un moment en que vaig deixar de somiar, i llepant sa teua pell a vegades trob aquesta pau. I
a vegades és sempre. Hi ha dies que feim que deixin de ser dies, perquè només siguen pecat, un dolç verí que cicatritza ferides, que fa brollar sang, que deixa marques de dents i ungles as cor, un dolor que, dolorosament, fa que tot sigui plaer.
Hi ha nits que no tenen temps, que es rellotges perden ses agulles i ses hores perden ses bragues. Hi ha nits en que desitjaria que estigués present es Marquès de Sade, per veure com es ruboritza.
Era un dia que no tenia temps, que mai tendrà temps, que mai ha existit, que mai hem viscut, però que està gravat a foc en naltrus, és un dia, que són tots es dies, que son totes ses hores, és aquest instant, és aquell gest, és aquella paraula mai dita, és aquell desig que em consumeix, sola de nit, sola enmig d'una multitud. És allò que només som amb tu, amb un amic, amb una companya, amb es meus somnis mentres sa música m'acarona, amb Eivissa quan ella em viu.
És un instant, irrepetible, una carícia, un somriure, un gràcies. Amb això em bastaria per viure. Amb això em basta per viure.
No em mal interpretis, podries ser tu.
Aquesta és sa meua deliciosa delicadència.
If you read this line, remember not the hand that wrote it, remember only the verse, songmaker's cry, the one without tears, for I've given this its strength and it has become my only strength. Comforting home, mother's lap, chance for immortality, where being wanted became a thrill I never knew, the sweet piano writing down my life.Teach me passion for I fear it's gone, show me love, hold the lorn, so much more I wanted to give to the ones who love me. I`m sorry A lonely soul... An ocean soul...Dead Boy's Poem - Nightwish
